Batecs des de la red

He llegit una entrevista a Jaume Soler i Mercè Conangla sobre Ecologia Emocional i he decidit portar-ho a terme; és el moment ideal per renovar-se per dins i per fora eliminant de la nostra ment els factors negatius i els records de les situacions amargues. De la mateixa manera que llencem el vidre, el paper o els envasos al contenidor corresponent, allunyem els sentiments negatius que provoquen actituds negatives amb l'objectiu de viure millor. Emprem l'energia en qüestions positives i passem de persones fosques que creen malestar al nostre voltant. Ajudem a qui es deixa ajudar i intimem amb qui ens aporti bones vibracions. Des d'ara practico la teoria filosòfica del Reciclatge Emocional perquè he sabut diferenciar qui es troba en la meva línia i qui no, i qui malgrat ser a la banda contrària mereix un intercanvi de paraules.

Recordant a Heràclit, el filòsof presocràtic, conegut pel "tot canvia" on res de tot allò que existeix és, a continuació, igual a ell mateix perquè en el món i en nosaltres mateixos no hi ha res que es pugui considerar permanent, he vist com en la actual societat de la informació on existeix el telèfon i internet continua sent actual aquesta filosofia. Aturem-nos i posem "la pausa" a algún minut de la nostra darrera activitat. Sembla no tenir importància perquè estem immersos en la marxa diària i sistemàtica de les nostres obligacions. Cada instant hauria de ser únic en ell mateix, per ser irrepetible, però no l'omplim de la categoria suficient. El pas de l'estat en repós a l'estat en moviment s'aconsegueix amb un estímul extern. Jo el vaig experimentar dimecres amb el ring del telèfon fixe: la veu coneguda de l'auricular m'oferia un respir a la situació dels darrers 18 mesos. M'incorporava a una nova feina.

El dissabte a la tarda els catalans i catalanes estavem convocats a una manifestació unitària on defensariem el nostre dret a decidir com a poble i on podriem defensar la nostra dignitat que ha estat alterada per la decisió del Tribunal Constitucional que ha declarat inconstitucional el nou Estatut aprovat pel poble català mitjançant referèndum. El 10 de juliol ha estat un dia històric per diversos motius: perquè tots junts hem anat a una, per la gran quantitat de persones que han assistit a la manifestació i perquè ara, després de molt aguantar, hem reaccionat. Personalment em sento emocionada d'haver participat i haver contemplat tan positivament la reacció d'un poble que uns trenta anys enrera també havia sortit al carrer per defensar els seus drets.

Després de la Festa Major s'acostuma a fer un balanç del que ha estat. Personalment em centraré en dos aspectes: un de negatiu i un de positiu. Es podrien destacar més de cada un d'ells però crec que no calen fer llistats extensius sinó fets puntuals que ens sobten i per això no agraden o que ens enlluernen i resulten satisfactoris. La fotografia que obre el post correspon a un mocador d'edicions passades de la Festa Major, l'explicació és ben fàcil: després d'haver anat tres vegades a buscar un mocador en hores i dies diferents sempre sentiem la mateixa cançó: " Ara mateix hem entregat l'últim ". Al final vaig deixar-ho estar i per aquesta raó vaig crear l'enquesta on preguntava si teniu el mocador del 2010. La resposta ha estat clara doncs, ningú ha optat per la resposta afirmativa. Seria més productiu enviar el mocador encartat amb la revista La Ciutat a cada adreça i almenys tindríem un per familia i no com passa ara que algunes famílies tenen

A les 11:30 al carrer Francesc Macià, a l'edifici del DAU, han caigut dues rajoles vermelles de les que hi ha a la façana. La bona sort ha fet que una senyora que sortia de la botiga ha sortit il·lesa per qüestió de segons, davant la cara d'estorats que mostravem tots els que hem vist com passava. Sens dubte un dia de sort per algú.