Batecs des de la red

"La mitad de la vida es suerte; la otra mitad deber ser disciplina, pues sin esta no sabremos administrar la buena suerte." Voltaire Que els vostres millors desitjos es facin realitat al 2011 Rosa

De dilluns a dijous, d'aquesta setmana, en dues sessions de matí i tarda la selecció catalana de judo fa entrenaments a la sala de l'INEFC per als esportistes que volen mantenir la forma física durant les festes de Nadal i arribar a les properes competicions amb un estat òptim.

Per ambientar les festes de Nadal és tradició fer el pessebre. La tradició popular a Catalunya, col·loca les figures principals com: la Mare de Déu, Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els pastors, els reis i l'àngel enmig d'un paisatge construït, tradicionalment, amb suro o molsa. En canvi en els pessebres artístics s'acostumen a utilitzar altres materials. A les ciutats i prop de la casa Consistorial s'acostuma a ubicar el pessebre de la ciutat. En les fotografies veien dos estils ben diferents: El pessebre de Terrassa ( fotografia 1 i 2 ) i el pessebre de Rubí (fotografia 3).

Dissabte al matí, al Poliesportiu de Badia, es va celebrar un entrenament de judo familiar entre els judoques del club i els pares i mares. Entre els assistents hi ha diversos judoques de la nostra ciutat que van participar i fins i tot van rebre els diplomes dels títols aconseguits durant la temporada passada. En la fotografia superior veiem a Miquel Luque amb un company durant l'entrenament. En la segona fotografia fan un randori els germans LLorca (Christian i Carlota ). Randori de Miguel Luque amb un familiar del club de judo a la fotografia superior i en la fotografia inferior entrega a Mario Samper dels títols d'entrenador i d'arbitre. Fotografia on es veu l'entrega del títol de cinturó negre 1r. DAN a Jaume Llorca.

A l'INEFC es va realitzar l'entrenament federatiu del mes de novembre. Durant dues hores els judoques de les categories Junior, Sub-23 i Senior van compartir tatami de la sala de judo de 10 a 12 hores. La novetat de la jornada ha estat que s'ha habilitat una sala d'estudi pels judoques que esperen entrenar i que venen acompanyant a d'altres companys del club que són de categories diferents i que entrenen quan acaben els que han convocat en primer lloc. La sala es troba situada al costat de la de judo amb la qual cosa no cal desplaçar-se de les instal·lacions. Els judoques que més utilitzaran la sala d'estudi possiblement seràn els que vénen de Girona, Tarragona i Lleida.

Dona, Si estàs patint en silenci el teu dolor no te'l guardis més per tú. Aquesta situació pot canviar si vols. No deixis que el maltractament posi límits a la teva vida, No deixis que t'allunyi dels éssers que estimes, No deixis que t'invaeixi la por, No deixis que canvii el teu entorn, ni el teu caràcter, No deixis que et tregui la salut, la son o la gana, No deixis que amagui el teu somriure..., perquè denunciant és possible acabar amb tot el que no és correcte. Amb professionals coneixedors dels tema rebràs ajuda psicològica, jurídica, policial i social, perquè recuperis el dret a viure lliure, amb dignitat i seguretat. Pensa que no has fet res perquè et toqui patir una situació no desitjada. ... M'agradaria pensar que en llegir aquestes paraules has arribat a pendre la decisió correcta. Rep una forta abraçada d'una dona preocupada.

Avui al matí, a partir de les 9.15 h al Recinte Mundet a Barcelona s'ha celebrat el Rànquing català junior sub 20 en les categories masculina i femenina. Per primera vegada han participat a l'hora en la mateixa categoria dos rubinencs: Miquel Luque ( en la categoria de meys de 81 kg), i Carlota LLorca ( en la categoria de menys de 63 kg). Cap dels dos ha pogut puntuar en aquesta jornada però els proporciona experiència en la recent estrenada categoria.

Un divendres, en sortir de la feina i mentre caminava prop de l'antiga estació del tren em semblà veure que algú intentava accedir a les vies del tren des de l'exterior. Tenia ganes d'arribar a casa per dinar, però tot i així el que m'havia semblat veure valia l'esforç de desfer el meus passos i tornar a mirar cap a les vies del tren. Ara sí, l'estava mirant i ell em mirà un instant. Un jove al que no posaria més de 20 anys havia passat la tanca i es deixava caure amb suavitat per la paret cap a les vies del tren. Quan arribà al terra es posà a caminar tranquil·lament en direcció a la nova estació...Ja no el podia veure i em vaig quedar pensant si només es tractava d'una pràctica puntual. Des d'aquell dia quan passo pel pont de l'antiga estació del tren miro amb l'esperança de no veure a ningú, i penso: És possible que algunes persones valorin tan poc la seva vida?

Dissabte al matí es va celebrar al recinte de les LLars Mundet a Barcelona la Línia de Pas de grau per aconseguir els punts pel cinturó marró. Aquesta competició és una eliminatòria entre 6 judoques on s'acumulen els punts de les victòries. Els judoques que volen aconseguir el cinturó per la via de la competició han de tenir 100 punts per poder-se presentar a l'exàmen. El Miquel va aconseguir en aquesta ocasió 10 punts guanyant en el tercer combat per IPPON. El resultat és important ja que acaba d'arribar a la categoria Júnior on els contrincants són d'edat superior. Molt bon resultat!

Fa anys durant la meva infantesa existia el conte popular de " L'home del sac". Era un personatge que apareixia quan els infants acostumaven a mostrar actituds corresponents a la seva edat i no gaire correctes des del punt de vista adult. Avui, aquells infants, ara convertits en adults escoltem un conte nou que he titulat "El fantasma de l'ERO". Ben bé no sé si se'l pot nomenar personatge perquè no l'he vist materialitzat físicament però, es troba present al nostre entorn en repetides ocasions. Ara hi és un dia..., ara dos; ara s'instal·la un mes..., ara dos. Tothom qui rep una nónima l'han sentit a prop en els últims anys... Quan dones per fet que marxa torna a presentar-se. Des d'ara faig el propòsit d'oblidar-lo per veure si així em passa la por i marxa per sempre d'aquí.

Des del mes de setembre i fins el novembre assiteixo a una formació obligada que en els darrers dies està intentant acabar amb la meva paciència com a alumna. Les classes són d'assistència forçosa i aquest no és un inconvenient perquè el mòdul anterior ha resultat interessant, engrescador i útil . Ara, però, el segon dels quatre mòduls pels quals hem de passar els imparteix una professora que viu ancorada a la prehistòria de l'ensenyament. Nombroses són les ocasions que he defensat als mestres i professors per la seva tasca perquè si em preguntessin quina és la meva professió hauria de respondre la de mestra, també els defenso perquè avui dia dedicar-se és més dificil per la situació actual que viu la societat en general, i en tercer lloc els acostumo a defensar perquè amigues de tota la vida s'hi dediquen i sé de primera mà com és de complicat. Ara, i en aquest mateix moment, no puc mantenir la meva línia argumentativa quan estem patint una desil·lusió constant per haver d

L'interés de les persones grans per les noves tecnologies és latent. Saben que existeix una realitat tecnològica creixent important que ens apropa al coneixement, l'actualitat, les xarxes socials, etc. Per fer ús d'aquest món virtual cal tenir uns coneixements bàsics i ,si no els tenen, una opció correcta és la de formar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC ). Quan la gent gran s'interessa per temes relacionats amb la informàtica o internet s'apunta a cursets i no tenen cap mania a reconèixer el seu analfabetisme digital. Amb l'esforç i el pas del temps els nostres grans que han adquirit una base en les noves tecnologies, per petita que pugui ser, tornen on van iniciar-se per demanar nous cursos del seu perfil. Qualsevol via que apropi el coneixement a les persones, sigui per la via que sigui, és vàlida per ella mateixa.

A tots i totes els que heu donat el vostre vot al video Superant Obstacles , moltes gràcies!!! Si en teniu ganes podeu continuar votant finalitza el dia 17 d'octubre. Us deixo el manual de com votar a Femitic

A partir d'avui ja es pot votar al concurs FEMITIC de curtsmetratges. Aquesta és la meva aportació:

Dilluns al matí a la Plaça Catalunya havia un avís de Policia Local a una bicicleta que estava lligada a un element urbà de la plaça. Sovint es fa un mal ús de determinat mobiliari, per part de la ciutadania, sense saber que no està permès. En aquesta ocasió la nota és informativa.

Anys enrera era comú sentir en boca de moltes persones la frase següent:" Jo, em retiraré en aquesta feina ". Això venia donat per dues raons principals: L'estabilitat laboral i social i Pel grau de satisfacció personal que provocava haver aconseguit uns objectius i una estabilitat econòmica i social. He senyalat en les dues ocasions el mot socia l perquè és aquest factor qui empeny a l'individu a moure's cap a una o altra direcció. Quan la situació laboral està definida i és estable l'ambient entre companys és planer, tret excepcions puntuals que sempre existeixen, però quan la situació s'aguanta per pinzes perquè es preveuen canvis (en l'estructura, en l'organització, en l'entrada de nou personal) l'ambient és dens. Convé saber que la guerra és comuna a totes les coses, i que la justícia és discòrdia, i que tot succeeix per la discòrdia i la necessitat (Heràclit d'Èfeso)

La societat canvia, cal ser emprenedor/a i cal proposar noves idees per realitzar activitats que omplin buits de coneixements. Iniciar una nova idea és costós per la manca d'experiència en el tema però compta amb la part d'entusiame. Si per a dur a terme el projecte hem de buscar altres persones és aquí on comença el problema. Tot resulta efímer i està tan definit el principi i final de l'activitat que la implicació dels que han d'engegar una activitat funciona sota mínims perquè no existirà la continuïtat que permetrà gaudir dels resultats obtinguts. Per donar un toc d'humor he col·locat aquestes dues imatges extretes d'una presentació de fotografies:

Ahir a les 23 hores aproximadament es va trencar una canonada del carrer Orso. L''aigua que sortia intensament va innundar els carrers propers a la riera. Els veïns de la zona han patit tall en el suministrament d'aigua que ha estat restablert a les 15.00 hores del dia d'avui. Els operaris han estat treballant durant el matí i encara queda resoldre els desperfectes del carrer que ha provocat l'enfonsament d'una part de la via pública.

El dijous dia 19 el Miquel es va veure participant per sorpresa en la competició de natació que es celebrava en l'Illa Esportiva de Castellbisbal dins de les activitats que es realitzen amb motiu de la Festa Major del municipi des de la Regidoria d'Esports que corresponen a la campanya Estiu Esport 2010. En la fotografia superior el veiem en el moment d'iniciar-se la competició, i en la següent fotografia realitzant la modalitat papallona. El resultat va ser un merescut quart lloc. Miquel apareix acompanyat dels altres competidors de la seva categoria i de representants de l'Ajuntament de Castellbisbal .

El mes d'agost està resultant una motivació per aprendre l'art i el dret a reclamar. Qualsevol persona que contracti un servei ha de pagar uns costos per al seu ús amb anticipació per tal de poder gaudir del que ha contractat. Els costos són fixats per les empreses i a les persones només ens toca acceptar si volem tenir accés al producte. Sovint però, quan arriba l'hora de gaudir del que ja hem pagat apareixen els problemes. A continuació explico tres casos que han viscut persones properes a mi: El primer correspon al no cumpliment de l'horari del tren en el trajecte Barcelona- Sevilla tant a l'anada com a la tornada. En el primer trajecte van patir una aturada de més de dues hores i en el segon trajecte un retard de vuitanta sis minuts i part del viatge sense aire condicionat. El segon cas és el que correspon a la negació de facilitar una faixa per la ma dreta a una persona perquè anys enrera ja li havien dispensat la de la mà esquerra. El tercer cas correspon a l

Entre la població de Rubí hi ha un desconeixement important de les activitats que es realitzen a les diferents dependències municipals i a on cal anar, és a dir quin és l'edifici, per demanar informació concreta. En conversa mantinguda els darrers dies amb persones de característiques i edats diverses he comprovat que per a molts, per no dir la gran majoria, l'Ajuntament amb la seva activitat municipal es realitza únicament a l'edifici central de la Plaça de la Vila. Potser aquesta idea és a conseqüència de l'existència de diversos edificis repartits per la ciutat i la poca informació que rep el ciutadà / na del que es fa en cadascun d'ells. Penso que seria bo que canviés la percepció general que actualment existeix.

He llegit una entrevista a Jaume Soler i Mercè Conangla sobre Ecologia Emocional i he decidit portar-ho a terme; és el moment ideal per renovar-se per dins i per fora eliminant de la nostra ment els factors negatius i els records de les situacions amargues. De la mateixa manera que llencem el vidre, el paper o els envasos al contenidor corresponent, allunyem els sentiments negatius que provoquen actituds negatives amb l'objectiu de viure millor. Emprem l'energia en qüestions positives i passem de persones fosques que creen malestar al nostre voltant. Ajudem a qui es deixa ajudar i intimem amb qui ens aporti bones vibracions. Des d'ara practico la teoria filosòfica del Reciclatge Emocional perquè he sabut diferenciar qui es troba en la meva línia i qui no, i qui malgrat ser a la banda contrària mereix un intercanvi de paraules.

Recordant a Heràclit, el filòsof presocràtic, conegut pel "tot canvia" on res de tot allò que existeix és, a continuació, igual a ell mateix perquè en el món i en nosaltres mateixos no hi ha res que es pugui considerar permanent, he vist com en la actual societat de la informació on existeix el telèfon i internet continua sent actual aquesta filosofia. Aturem-nos i posem "la pausa" a algún minut de la nostra darrera activitat. Sembla no tenir importància perquè estem immersos en la marxa diària i sistemàtica de les nostres obligacions. Cada instant hauria de ser únic en ell mateix, per ser irrepetible, però no l'omplim de la categoria suficient. El pas de l'estat en repós a l'estat en moviment s'aconsegueix amb un estímul extern. Jo el vaig experimentar dimecres amb el ring del telèfon fixe: la veu coneguda de l'auricular m'oferia un respir a la situació dels darrers 18 mesos. M'incorporava a una nova feina.

El dissabte a la tarda els catalans i catalanes estavem convocats a una manifestació unitària on defensariem el nostre dret a decidir com a poble i on podriem defensar la nostra dignitat que ha estat alterada per la decisió del Tribunal Constitucional que ha declarat inconstitucional el nou Estatut aprovat pel poble català mitjançant referèndum. El 10 de juliol ha estat un dia històric per diversos motius: perquè tots junts hem anat a una, per la gran quantitat de persones que han assistit a la manifestació i perquè ara, després de molt aguantar, hem reaccionat. Personalment em sento emocionada d'haver participat i haver contemplat tan positivament la reacció d'un poble que uns trenta anys enrera també havia sortit al carrer per defensar els seus drets.

Després de la Festa Major s'acostuma a fer un balanç del que ha estat. Personalment em centraré en dos aspectes: un de negatiu i un de positiu. Es podrien destacar més de cada un d'ells però crec que no calen fer llistats extensius sinó fets puntuals que ens sobten i per això no agraden o que ens enlluernen i resulten satisfactoris. La fotografia que obre el post correspon a un mocador d'edicions passades de la Festa Major, l'explicació és ben fàcil: després d'haver anat tres vegades a buscar un mocador en hores i dies diferents sempre sentiem la mateixa cançó: " Ara mateix hem entregat l'últim ". Al final vaig deixar-ho estar i per aquesta raó vaig crear l'enquesta on preguntava si teniu el mocador del 2010. La resposta ha estat clara doncs, ningú ha optat per la resposta afirmativa. Seria més productiu enviar el mocador encartat amb la revista La Ciutat a cada adreça i almenys tindríem un per familia i no com passa ara que algunes famílies tenen

A les 11:30 al carrer Francesc Macià, a l'edifici del DAU, han caigut dues rajoles vermelles de les que hi ha a la façana. La bona sort ha fet que una senyora que sortia de la botiga ha sortit il·lesa per qüestió de segons, davant la cara d'estorats que mostravem tots els que hem vist com passava. Sens dubte un dia de sort per algú.

Amb una exhibició pensada per les famílies on destaca la part lúdica de la jornada es tanca la temporada 2009-2010 fent un balanç positiu dels títols aconseguits en les diferents categories.

Entre conversa i conversa de les mantingudes durant els dies de festa major vull destacar les d'aquelles persones que per una o altra raó apareixen en aquest bloc i que han manifestat que és una bona idea destacar i donar a conèixer les seves activitats. Des de la meva persona aporto el que puc i ser fer ... i si aquesta tasca contribueix en la millora del que hi ha m'alegro per tots nosaltres. Gràcies pels comentaris.

Igual com en el country, on a partir d'un ritme tothom pot unir-se a ballar i a participar de la mateixa activitat, durant els dies de Festa Major et trobes immers en una multitud de persones que caminen pel centre de Rubí per la fira medieval condensats tant en direcció nord com sud. El poc espai que queda entre paradeta i paradeta obliga que t'aturis en veure amics i coneguts que potser fa un any no havies trobat. Personalment aquestes converses son el moment més màgic de tota la festa. Veus, preguntes i converses ràpidament sobre els darrers mesos, i com la situació no permet masses preàmbuls la gent és sincera. És aquí quan t'adones qui ha pensat en tú i qui no. Parlant amb gent molt diversa de la nostra ciutat he comprovat la importància que tenen dues de les publicacions de premsa escrita de Rubí, concretament el Rubí Notícies i el Diari de Rubí, perquè molts dels coneguts i amics en veure'ns han fet referència als dos diaris; per això he cregut oportú mencionar-

Continua la nostra festa major amb activitats com els inflables pels més petits que estan consolidades des de que es van afegir a la festa fa uns anys. El sol continua fent presència a la ciutat i podem buscar l'harmonia espiritual amb sessions de Tai-chi. Però si voleu que no us trobin proveu d'amagar-vos dins d'aquests envasos gegants...

Aquest matí han començat les activitats de la festa major de Rubí en un dia on el sol brillava amb força i la calor és la protagonista. Les imatges corresponen a moments abans de l'inici del pregó. BONA FESTA MAJOR!

Aquestes són imatges de la revetlla de Sant Joan a Rubí d'enguany. Personalmennt aquest any l'he trobada molt minsa. No havia el mateix nombre de persones que l'any anterior i l'arribada dels diables també va ser una mica tortuosa sense saber per on havien d'entrar al recinte de la foguera. El fotògraf del grup de diables va ser l'encarregat de dir a la gent que era prop de les tanques d'accés que es col·loquessin una mica més lluny per evitar que les espurnes els puguessin cremar, perquè el cotxe de policia, que anteriorment estava estacionat a l'Escardívol, havia marxat en aquell moment. Durant uns minuts l'atracció la van protagonitzar els nois del camió de Rubí Net que eren els encarregats de les mànegues d'aigua junt amb Protecció Civil i que semblava que no ho tenien molt clar perquè passaven les mànegues pel mig del públic assistent. Malgrat tot va haver foguera de Sant Joan a Rubí.

El titular no vol ser catastrofista ni alarmista simplement és el reflex del que he vist i està passant amb els cursos per aturats i aturades que es fan des del SOC. L'any 2009 quan vam iniciar els cursos del Fons Social Europeu en el primer semestre de l'any i que responien a una col·laboració SOC i la UOC et matriculaves a un d'ells i rebies informació i ajuda des del primer moment per tal d'assolir l'objectiu: adquirir uns coneixements concrets. S'acaben els diners destinats a la partida que rep la UOC i els cursos es tornen a convocar des del SOC per començar a impartir-se a primers de maig. En aquest moment percebo que no serà, ni de bon tros, el mateix perquè triguen a confirmar la matrícula, en mails successius em diuen que l'inici es desplaça quinze dies... De quinze en quinze dies arribo al mes i mig. És 15 de juny. Per fi faré el curs. Quan entro amb el número d'usuari i contrasenya al curs d'acollida ( curs obligatori per familiaritzar-te

Les imatges del video corresponen al xàfec primaveral que ha caigut a la nostra ciutat al voltant de les 9 del matí i que ha deixat bassals als carrers. La pluja ha caigut amb intensitat durant quinze minuts.

Avui és jornada de vaga pels treballadors del sector públic. Aquest matí a les 7:35 hores davant la porta de l'Ajuntament de Rubí hi havia un grup de persones concentrades. Probablement els piquets informatius. Llàstima que la resta de l'any les mateixes persones no tenen tantes ganes de matinar...

Preparant la ment cap a les proves de selecció de dissabte he recordat una de les màximes del judo, segons el seu creador Jigoro Kano, que diu així: EL QUE NO ACONSEGUEIXIS AVUI PER VENTURA DEMÀ HO ACONSEGUIRÀS, NO ÉS TEMPS ENCARA. MAI EN EL CURT ESPAI D'UN DIA, MADURA EL FRUIT NI L'ESPIGA GRANA.

He rebut via mail aquest text, del qual desconec l'autor, en el qual explica com s'ha originat la crisi actual a través d'una història fantàstica i que transcric a continuació. ..." Explicación sencilla de la CRISIS ‏ Se solicitó a un prestigioso asesor financiero que explicara esta crisis de una forma sencilla, para que la gente de a pie entienda sus causas. Este fue su relato: Un señor se dirigió a una aldea donde nunca había estado antes y ofreció a sus habitantes 100 euros por cada burro que le vendieran. Buena parte de la población le vendió sus animales. Al día siguiente volvió y ofreció mejor precio, 150 por cada burrito, y otro tanto de la población vendió los suyos. Y a continuación ofreció 300 euros y el resto de la gente vendió los últimos burros. Al ver que no había más animales, ofreció 500 euros por cada burrito, dando a entender que los compraría a la semana siguiente, y se marchó. Al día siguien

El dia 12 de juny comencen les proves per a la selecció de auxiliars administratius per la Diputació de Barcelona . Des de les 8:30 fins a les 18:00 hores hi ha torns amb gent convocada. La setmana passada vaig saber que per cobrir les 40 places ens presentem només 3000 persones. Aprofito per preguntar si, a part de mi, hi ha algú de Rubí que també opta. Estaria bé que ens trobessim.

Per Sant Jordi compro algún llibre per llegir quan gaudeixo de moments de relax i, enguany, un dels títols que em cridà l'atenció i que en principi no duia a la llista va ser el de Jordi Évole titulat: " Más vale pedir perdón que pedir permiso". Amb un títol altament aplicable a la realitat quotidiana segur que passaria una estona distreta i potser treuria algún coneixement nou per posar en pràctica. El llibre no m'ensenyà gaire cosa que no sabés abans perquè parla, en to humorístic, de com estem manipulades les persones a través de la televisió, dels polítics i fins i tot del nostre entorn. Seguia llegint amb l'esperança de trobar una idea que ens servís per despuntar, que fés possible la sortida del rumb incert en el que vivia els darrers mesos ja que realitzava una o altra activitat amb l'esperança d'abandonar una espiral que semblava no tenir fi... De sobte, i amb aquestes paraules ( extretes del llibre ): "... Le damos mucha importancia a esas